Un altre passeig per Braojos

S’apropava un nou Bailando entre montañas, així que amb la Enora, la Gea i en Miguel vam quedar el dia de Reis per anar a Braojos, aquest cop per resseguir finalment la via del tren.

Arribàvem a Braojos amb un dia assolellat i sense vent. Després d’aparcar vam començar a pujar cap el nord creuant la via del tren pel túnel del poble. Després de seguir la pista cap a l’oest vam sortir del camí a la cerca de més restes de la guerra civil: uns pocs búnquers i trinxeres encara estan més o menys amagats. Allà en Miguel ens va explicar el context històric, ja que està fent una mica de recerca al voltant dels reclutes madrilenys enviats aquí a l’inici de la guerra civil.

2017-01-06-excursio-braojos-1

Després de la pausa (que vam aprofitar per menjar) vam seguir cap al pont per on passava antigament el tren. El camí de baixada era molt clar i podíem veure en la distància el tren i l’antiga estació. Un cop al pont vam decidir baixar fins el riu per mullar-nos els peus i fer alguna foto.

2017-01-06-excursio-braojos-2 2017-01-06-excursio-braojos-3

Des d’aquí ja només ens quedava tornar a casa. La idea era seguir la via del tren, i per a això vam creuar dos túnels. El primer de tots tan llarg que en un moment donat vam apagar les llanternes per comprovar que estàvem totalment a les fosques. Un cop a prop de Braojos vam recuperar el camí i tornar fins el cotxe.

2017-01-06-excursio-braojos-4

Ja teníem doncs l’excursió pel Bailando. El què no sabíem era que nevaria i trobaríem el paisatge totalment canviat.

Total: 12 km i 600 m de desnivell, un passeig assequible, variat i preciós.

Anuncis
Publicat dins de Català, Excursions | Deixa un comentari

Al sud de França amb la Ona

Amb el Dani, el Raúl i el David feia temps que dèiem de fer una escapada pel sud de França amb les motos. Un cop el temps millorava i aprofitant que el 2 de maig és festa a Madrid vam organitzar una escapada pels voltants de Foix.

Dia 0:

Divendres sortia en acabar de la feina amb la moto. Anava lleuger i podia avançar tranquil·lament els cotxes, que s’anaven acumulant a les sortides de Madrid.

Volia arribar per sopar a Puigcerdà amb el Dani, el Raúl i el David, així que anava fent les parades justes i necessàries i ben curtes. Sobretot em veia forçat a fer les parades per abrigar-me: com més m’allunyava de Madrid i avançava el dia, més fred feia.

Finalment, i després del peatge de rigor del túnel del Cadí, arribava a Puigcerdà per sopar en bona companyia i descansar.

Comptador: 656 km

Dia 1:

En ruta de bon matí, el camí em resulta molt familiar. De sobte vaig tenir la revelació: feia menys d’un any havia rodat per aquí, amb la Ona, tornant del festival a Alzen i per anar a veure l’Angi.

Passat el túnel de Puymorens vam confirmar la bona elecció de no passar pel coll, ja què la boira i un plugim constant ens acompanyarien fins a Luzenac, on havíem de dormir les dues properes nits.

2016-04-30 La Frans (1)

Després de dinar en un lloc de carretera vam seguir fins a Foix per visitar els voltants del castell sota un vent molt fort.

2016-04-30 La Frans (2)

2016-04-30 La Frans (3)

D’allà vam pujar a Pamiers, ja què la Guillemette m’havia parlat d’un concert on trobaríem locals i bon ambient. Vaig poder ballar una mica mentre els companys s’ho miraven des de la barra.

Comptador: 180 km

Dia 2:

La previsió meteorològica era molt millor que el dia anterior, així que avui aniríem fins a Carcassone.

Abans, però, vam visitar el castell de Montsegur, acompanyats, com no, del vent. Després del passeig de pujada al castell vam dinar al poble de Montsegur per recuperar energies i dirigir-nos a Carcassone.

2016-05-01 La Frans (4)

2016-05-01 La Frans (5)

2016-05-01 La Frans (6)

A Carcassone vam descobrir que una cosa és el centre ciutat i l’altre el centre històric. El quart d’hora caminant d’un punt a l’altre ens ho va deixar molt clar. Després del passeig de rigor vam tornar cap al bungalow on dormíem per descansar i sopar en família.

2016-05-01 La Frans (7)

2016-05-01 La Frans (8)

Comptador: 256 km

Dia 3:

Ja tocava tornar a casa, i la idea era baixar per Puigcerdà. No obstant, el Raúl anava sec i no trobàvem cap benzinera. En un moment donat teníem dues opcions: o seguir la ruta a Puigcerdà, a més de 30 km, o desviar-nos cap a Andorra, a 12 km.

Dit i fet, tots quatre vam pujar alegrement pel coll de Pas de la Casa, passant pel port de muntanya més alt dels Pirineus, el Port d’Envalira, a 2.408 metres d’altitud, per entrar a Andorra.

2016-05-02 La Frans (9)

2016-05-02 La Frans (10)

Després de creuar Andorra vam seguir fins a Organyà (passant per la Seu d’Urgell), on ja ens vam acomiadar i jo vaig seguir cap a Madrid. S’anava fent tard però el caloret de la capital es notava a mida que m’hi apropava.

Aquesta era la tirada més llarga que havia fet abans amb la Ona (que no amb la Victòria, amb un rècord de 790 km).

Comptador: 683 km

Total: 1.775 km. I més confiança en fer viatges llargs amb la Ona.

Publicat dins de Català, Sortides en moto, Viatges | Deixa un comentari

Passeig humit pels voltants de La Acebeda

Una nova edició del Bailando entre montañas s’apropava, així que vaig voler anar de nou pels voltants de Braojos per trobar una bona ruta. Aquest cop, però , vaig seguir uns pocs kilòmetres amb el cotxe fins a La Acebeda.

Al poble vaig deixar el cotxe i vaig començar a pujar. Acompanyat del fresquet matinal anava pujant suaument fins que hora i mitja més tard, al port de La Acebeda, el camí començava a planejar.

Feia estona que em sentia neguitós fent el camí i no tenia molt clar què era. De sobte l’àudio del mòbil va fallar i vaig haver de passar a escoltar música enlloc de l’audiollibre que duia amb mi: La carretera, de Cormac McCarthy. En canviar el què escoltava vaig començar a gaudir molt més del camí, adonant-me doncs que el neguit venia de la història, perfectament plantejada en un entorn gris i decadent.

Prop del cim de Colgadizos, a 1.833 metres d’altitud, vaig trobar neu. Sorprès i entretingut amb la frescor de la neu vaig continuar, abandonant la pista de la carena per començar a descendir pel bosc.

2016-04-23 La Acebeda (1)

2016-04-23 La Acebeda (2)

Enlloc de la pista per la què vaig pujar ara caminava per un petit sender enmig del bosc, resseguint diversos rierols. Malauradament cap permetia un bon bany (no per avui, ja què mica en mica refrescava i ja m’havia plovisquejat en diversos moments).

2016-04-23 La Acebeda (3)

Arribant al cotxe les amenaces de pluja van fer-se paleses finalment. Durant els últims cinc o deu minuts de la ruta vaig veure’m sota una calamarsada tan intensa que no m’ho podia creure. Els pantalons xops des del primer instant, vaig maldar per arribar al cotxe amb bon humor. Per sort m’havia donat temps a cobrir la motxilla ràpidament i no s’havia xopat gaire.

El cotxe per sort encara era calent. Allà dins vaig poder menjar, assecar-me i recuperar la temperatura corporal, tot just el què necessitava per a recuperar la moral i seguir investigant la zona. Aprofitant la comoditat del cotxe vaig visitar altres llocs per on passa la via del tren, sense allunyar-me gaire per por a una nova calamarsada. El proper dia començaria el camí des d’allà.

Total: 14.5 km i 650 metres de desnivell. I el proper audio-llibre que dugui serà molt més positivista.

Publicat dins de Català, Excursions | Deixa un comentari

Visita a Salamanca

La Inés havia organitzat un concert d’uns portuguesos a Salamanca: Cinda Zunda. Des de Madrid vam organitzar dos cotxes per anar a conèixer la gent que es comença a iniciar en el bal folk i de pas descobrir la ciutat de Salamanca.

El divendres al vespre ja vaig arribar per sopar a casa la Inés. Érem pocs però ja vam aprofitar a la nit per passejar pel centre i començar a anticipar el que veuríem el dia següent.

Dissabte al matí vaig baixar al centre en solitari, a l’espera de què arribessin la resta de madrilenys. Tranquil·lament vaig recórrer gran part del casc antic, des de la Plaza Mayor i voltant la Catedral. En aquesta volta, però, no seguia cap rumb concret, i em deixava dur pels carrers segons convidaven a seguir-los.

2016-04-02 Salamanca (1)

Ja amb la resta del grup vam fer la visita turística com a tal, orientats per les notes que ens anava passant la Sara, que viu a Salamanca però no ens podia acompanyar. Amb això vam fer el recorregut més ‘guiri’, tot buscant la granota de la sort de la portalada de la universitat i l’astronauta de l’entrada de la Catedral.

2016-04-02 Salamanca (2) 2016-04-02 Salamanca (3)

Durant la nit vam ballar sense parar, aprofitant per reclutar gent pel proper festival al costat de Madrid: Folkarria.

Diumenge vam quedar tots de nou per visitar el passeig fluvial a la zona sud de Salamanca, resseguint un tros del riu Tormes. No ens vam allargar molt perquè volíem tornar a casa d’hora, així que després del passeig vam recuperar el cotxe per tornar cap a casa.

Total: visita exprés a la Salamanca històrica aprofitant una nit de bona ballaruca.

Publicat dins de Català, Viatges | Deixa un comentari

Camino de Santiago: De Logroño a Burgos

Amb el David havia quedat pendent seguir el Camino. Aprofitant de nou els dies de la Setmana Santa vam voler continuar uns dies més, aquest cop acompanyats d’en Raul i en Toni.

Dia 0:

Ens vam reunir els quatre a Logroño, i el primer que vam fer va ser anar al mateix alberg on havíem acabat l’any anterior. Com per aquest any no ens havíem pogut quadrar amb les xiquetes de l’Arboçar, ens esperava una prova prèvia per a poder registrar-nos a l’alberg: ens va tocar ballar el ball de “El pollo” a en David i a mi.

2016-03-23-camino-dia-0-1

Després d’unes canyes per la zona tot posant-nos al dia, ja estàvem llestos per dormir, ja què ens esperava un llarg camí per davant a l’endemà.

2016-03-23-camino-dia-0-2

Comptador: 1 km

Dia 1:

Comencem a caminar a les 8 del matí, amb un paisatge bonic al principi però que es converteix en monòton a cada pas. Ja al migdia, arribant a Nájera, notava un pessic al peu… Mala senyal! Una ampolla el primer dia no és el que un peregrino més desitja.

2016-03-24-camino-dia-1-1

A Nájera volíem dormir a l’alberg municipal. Té una sola sala gegant i lliteres enganxades. Per compensar-ho, les vistes al riu són increïbles, on amb el David vam estirar i practicar una mica de wing chun. Ja a la nit, sense gaire son, vam acabar travant amistat amb en Manuel, un dels voluntaris encarregats de l’alberg.

En Manuel ens va explicar com va fer el Camino per primer cop, després d’una embòlia i un infart que l’havien deixat coix i amb una ma paralitzada. Un cop fet va millorar, i això l’havia impel·lit a seguir fent el Camino en totes les variacions possibles. Després d’aquesta conversa ja ningú de nosaltres s’atreviria a queixar-se en excés de l’esgotament físic o les condicions que ens envoltaven.

2016-03-24-camino-dia-1-2

Comptador: 29 km

Dia 2:

Ens llevàvem de bon matí amb la música de l’alberg. Entenent que ens volien fer fora, vam marxar cap a Azofre per a un bon esmorzar.

2016-03-25-camino-dia-2-1

La frase del David i meva cap en Raul i el Toni havia estat “perdre’s fent el Camino és d’idiotes”. Doncs dit i fet, seguint el camí cap a Santo Domingo de la Calzada seguíem cegament un grup de gent i vam perdre el camí oficial. Ràpidament, però, recuperàvem el nostre camí tirant pel dret per un tros de carretera.

Un cop a Santo Domingo de la Calzada ens esperava una altra prova. Aquest cop no dormiríem aquí, així que vam seguir el camí després de dinar.

2016-03-25-camino-dia-2-2

Camí de Grañón, el destí que ens havíem marcat, vam rebre una visita inesperada de les noies de l’Arboçar. Ja havien acabat el camí i fent la tornada anaven buscant un grup de quatre peregrins, mentre que nosaltres no ens vam adonar fins que eren a uns pocs metres: ja només teníem ulls per arribar a Grañón.

2016-03-25-camino-dia-2-3

2016-03-25-camino-dia-2-4

Comptador: 28 km

Dia 3:

Després de l’esmorzar em venia de gust anar al meu aire, així que seguia el grup a una distància prudencial mentre pensava en les meves coses. El vent de cara dificultava el pas i ens havia d’acompanyar tot el dia.

2016-03-26-camino-dia-3-1

Després de recollir un altre paperet de les noies a Tosantos vam seguir cap el nostre destí: Villafranca Montes de Oca. Havíem trencat ja etapes i es feia cada cop més palès, doncs ens trobàvem amb poca gent.

2016-03-26-camino-dia-3-2

Encara amb vent de cara, però amb un paisatge preciós, vam arribar un a un a Villafranca. Tornant del sopar vam veure l’encesa del ciri pascual. Després d’un breu moment dins l’església vam anar a dormir per descansar prou tot i que amb el canvi horari dormiríem una hora menys.

Comptador: 29 km

Dia 4:

La sortida del sol es veia preciosa, i amb una bona imatge marxàvem cap a San Juan de Ortega per esmorzar.

2016-03-26-camino-dia-4-1

El camí era preciós, minimitzant l’efecte de la cuina tancada al bar del poble, que ens va obligar a seguir fins a Agés afamats.

2016-03-27-camino-dia-4-2

2016-03-27-camino-dia-4-3

Creuant una muntanya direcció Cardeñuela ens trobem amb una reunió de tòtems de fusta que acaba de donar-li més bellesa a l’entorn.

2016-03-27-camino-dia-4-4

2016-03-27-camino-dia-4-5

Finalment arribàvem a Cardeñuela per dinar i fer una migdiada ben merescuda. Durant la tarda vam reposar pel poble doncs ens quedaven només 15 kilòmetres fins a Burgos a l’endemà.

2016-03-27-camino-dia-4-6

2016-03-27-camino-dia-4-7

Comptador: 24 km

Dia 5:

Resseguint el riu vam arribar a Castañares per esmorzar (fent un camí una mica més llarg perquè no havíem vist la desviació adient).

No gaire més tard arribàvem a Burgos, just a temps per dinar i menjar morcilla, com no podia ser d’altra manera.

2016-03-28-camino-dia-5-1

Després del passeig de rigor pel centre i pel castell vam anar a l’estació de busos per acomiadar-nos. Aquí s’acabava la segona part del nostre Camino, amb ganes de continuar-lo quan sigui possible.

Comptador: 15 km

Total: 126 km. Amb diverses idees per millorar l’equip a dur i encara més ganes de continuar el Camino.

Publicat dins de Català, Excursions, Viatges | Deixa un comentari

Curs d’alpinisme bàsic a Navacerrada i Cotos

Després d’un temps donant-li voltes vaig inscriure’m a un curs d’alpinisme bàsic. Aquí aprendria a utilitzar el piolet i els crampons i conèixer gent que com jo començava en aquest “mundillu”.

El dissabte anterior havíem intentat fer el curs però la meteorologia no ens ho va permetre. Els quatre que havíem compartit el viatge amb el cotxe vam passejar per una devesa prop de Navacerrada per treure’ns l’espina de caminar per la neu.

La setmana següent el temps havia millorat, però tampoc en excés. Dissabte vam començar el curs al Puerto de Navacerrada i rodejant el Alto del Telégrafo. Allà vàrem poder practicar l’autodetenció amb el piolet així com l’ús dels crampons.

2016-03-05 Curs alpinisme (1)

2016-03-05 Curs alpinisme (2)

El passeig va ser curtet, d’uns 3 km, culminant-lo amb l’experiència de l’ús del piolet per pujar per roca (sota una bona calamarsada).

2016-03-05 Curs alpinisme (3)

Diumenge la sortida ja va ser més exigent, buscant pendents més inclinades per confiar més en els crampons i repenjar-nos més en el piolet. Des del Puerto de Cotos vam acabar fent 9 km amb un desnivell positiu de 450 metres. Gens malament si tenim en compte les condicions meteorològiques del dia.

2016-03-06 Curs alpinisme (1)

2016-03-06 Curs alpinisme (2)

Vam passar pel refugi Zabala, per on fa gairebé un any vaig passar amb en Luis. Aquest cop, per això, ens complicàvem la vida a propòsit per a interioritzar els rudiments de l’alpinisme.

2016-03-06 Curs alpinisme (3)

2016-03-06 Curs alpinisme (4)

Total: Dos dies per la neu en un entorn al què no estic gens acostumat. Esperem que sigui per poc temps, l’Almanzor ens espera!

Publicat dins de Català, Excursions | Deixa un comentari

Bailando entre montañas

Folqué? organitzava un cap de setmana de ball folk i senderisme. Vaig tenir el plaer d’encarregar-me de la part de senderisme, definint les excursions a fer dissabte i diumenge.

Divendres havíem arribat a la casa i després del sopar vam estar ballant fins tard. Dissabte tocava fer l’excursió potent. No volia que fos tan intensa com la que havia fet la setmana anterior, així que havia escurçat alguns trams. Havíem de guardar forces pel taller i el ball nocturn!

Sortíem al matí de Braojos, per veure les restes dels bunkers. Aquest cop sí que les vam trobar, tenint les coordenades GPS i amb una vintena de persones a l’aguait. Des d’aquí seguíem endinsant-nos en el bosc, seguint la pista i escurçant quan la pendent ens ho permetia.

2016-01-30 Excursion Sabado (1) 2016-01-30 Excursion Sabado (2)

Dalt d’un cim vam trobar una roca que semblava posada a propòsit per a que el Francesco i la Lucía ens toquessin vàries cançons. La Maria i jo vam aprofitar per a ballar des de dalt de la roca, vigilant de no caure.

2016-01-30 Excursion Sabado (4)

2016-01-30 Excursion Sabado (3)

En tornar a la casa vaig veure que havíem caminat 19 km amb 800 metres de desnivell. Gens malament! Per sort no es va notar gaire l’esgotament i a la nit vam poder ballar fins les tantes.

Diumenge l’excursió havia de ser curteta. Després de recollir-ho tot a la casa vam pujar fins a Somosierra per veure la Chorrera de los Litueros. El dia estava molt gris i la visibilitat era molt reduïda. Així doncs va quedar un passeig curt, de 4 km, per agafar gana pel dinar de comiat.

2016-01-31 Excursion Domingo (1) 2016-01-31 Excursion Domingo (2)

Total: Combinar ball folk i senderisme neteja els pulmons i l’esperit, però el cos es pot veure ressentit. En qualsevol cas, val molt la pena!

Publicat dins de Català, Excursions | 1 comentari