Ahir dissabte era el dia de les Distolònies. La idea era fer el cap de setmana, però el bungalow on havíem reservat per fer nit ens va dir que tararí i ens vam quedar amb el cul a l’aire. Tot i això, teníem la moral molt alta per pujar a dalt del Pedraforca i després buscar algun lloc on banyar-nos.
Així que comencem el dia llevant-nos a les 0530 per poder sortir sobre les 6 cap a Gósol. Carretera bastant buida i jo tranquil conduint perquè tots els acompanyants s’havien quedat adormits. Un cop arribem a Gósol toca fer el cafè de rigor i fer temps fins que arriba el típic tardón de cada grup, aquest cop el paper el va assumir el Magí.
Pujar al Pedraforca des de Gósol no és difícil, però el començament és bastant infumable, perquè encara no has engegat motors que has de fer una ascensió molt brusca. Un cop passes això hi ha una petita esplanada des d’on les vistes són fantàstiques. Després toca seguir pujant, però ja no és gaire greu. Arribats a la forca vàrem deixar al pobre Valtueña descansant i vigilant les motxilles mentre pujàvem per fer el cim i fer-nos la foto de rigor (fins i tot amb unes Distorsió). Després d’això ens vam equipar amb les samarretes que veieu a una de les següents fotos i ens vam fer unes quantes fotos mentre la gent ens mirava amb cara rara.
La baixada va ser una mica caòtica, creuant-nos amb diversa gent i amb el grup partit. El més curiós és que excepte jo tots es van perdre, així que mica en mica ens anàvem retrobant i tornant a separar, però bé, finalment tots ens vam trobar de nou al poble. Però aquí no acaba la història.
Com els primers en arribar érem el Magí, el Marc i jo i estàvem assedegats ens vam instal·lar a la plaça principal del poble, on hi ha una font. Però això no era suficient, així que vàrem anar a la piscina del poble a veure si podíem anar-hi. Costava 3 euros per persona, però tancaven a les 19h i eren les 18h, així que ens va fer un petit descompte i ens vam poder banyar a la piscina amb una aigua glaçada però que ens va ajudar a recuperar l’energia.
Després d’aquest bany tan ben merescut tocava sopar, i donat que al final no dormiríem per allà vam decidir-nos per anar a un bon restaurant a menjar carn a la brasa. Un cop ja érem ben menjats, cafè amb llet i cap a casa a dormir.
Total: Uns 9 km recorreguts segons algunes pàgines que he trobat. I ja tenim un nou repte, recórrer el Pedraforca en un mateix dia per les dues vies possibles, dibuixant un vuit.
Voltant pel món 
El gelat després de baixar i del banyet va ser el moment més relaxant de la meva vida. L’experiencia potser es dura, pero la recompensa s’ho val!