Després d’un temps donant-li voltes vaig inscriure’m a un curs d’alpinisme bàsic. Aquí aprendria a utilitzar el piolet i els crampons i conèixer gent que com jo començava en aquest “mundillu”.
El dissabte anterior havíem intentat fer el curs però la meteorologia no ens ho va permetre. Els quatre que havíem compartit el viatge amb el cotxe vam passejar per una devesa prop de Navacerrada per treure’ns l’espina de caminar per la neu.
La setmana següent el temps havia millorat, però tampoc en excés. Dissabte vam començar el curs al Puerto de Navacerrada i rodejant el Alto del Telégrafo. Allà vàrem poder practicar l’autodetenció amb el piolet així com l’ús dels crampons.
El passeig va ser curtet, d’uns 3 km, culminant-lo amb l’experiència de l’ús del piolet per pujar per roca (sota una bona calamarsada).
Diumenge la sortida ja va ser més exigent, buscant pendents més inclinades per confiar més en els crampons i repenjar-nos més en el piolet. Des del Puerto de Cotos vam acabar fent 9 km amb un desnivell positiu de 450 metres. Gens malament si tenim en compte les condicions meteorològiques del dia.
Vam passar pel refugi Zabala, per on fa gairebé un any vaig passar amb en Luis. Aquest cop, per això, ens complicàvem la vida a propòsit per a interioritzar els rudiments de l’alpinisme.
Total: Dos dies per la neu en un entorn al què no estic gens acostumat. Esperem que sigui per poc temps, l’Almanzor ens espera!
Voltant pel món 