Amb el Dani, el Raúl i el David feia temps que dèiem de fer una escapada pel sud de França amb les motos. Un cop el temps millorava i aprofitant que el 2 de maig és festa a Madrid vam organitzar una escapada pels voltants de Foix.
Dia 0:
Divendres sortia en acabar de la feina amb la moto. Anava lleuger i podia avançar tranquil·lament els cotxes, que s’anaven acumulant a les sortides de Madrid.
Volia arribar per sopar a Puigcerdà amb el Dani, el Raúl i el David, així que anava fent les parades justes i necessàries i ben curtes. Sobretot em veia forçat a fer les parades per abrigar-me: com més m’allunyava de Madrid i avançava el dia, més fred feia.
Finalment, i després del peatge de rigor del túnel del Cadí, arribava a Puigcerdà per sopar en bona companyia i descansar.
Comptador: 656 km
Dia 1:
En ruta de bon matí, el camí em resulta molt familiar. De sobte vaig tenir la revelació: feia menys d’un any havia rodat per aquí, amb la Ona, tornant del festival a Alzen i per anar a veure l’Angi.
Passat el túnel de Puymorens vam confirmar la bona elecció de no passar pel coll, ja què la boira i un plugim constant ens acompanyarien fins a Luzenac, on havíem de dormir les dues properes nits.
Després de dinar en un lloc de carretera vam seguir fins a Foix per visitar els voltants del castell sota un vent molt fort.
D’allà vam pujar a Pamiers, ja què la Guillemette m’havia parlat d’un concert on trobaríem locals i bon ambient. Vaig poder ballar una mica mentre els companys s’ho miraven des de la barra.
Comptador: 180 km
Dia 2:
La previsió meteorològica era molt millor que el dia anterior, així que avui aniríem fins a Carcassone.
Abans, però, vam visitar el castell de Montsegur, acompanyats, com no, del vent. Després del passeig de pujada al castell vam dinar al poble de Montsegur per recuperar energies i dirigir-nos a Carcassone.
A Carcassone vam descobrir que una cosa és el centre ciutat i l’altre el centre històric. El quart d’hora caminant d’un punt a l’altre ens ho va deixar molt clar. Després del passeig de rigor vam tornar cap al bungalow on dormíem per descansar i sopar en família.
Comptador: 256 km
Dia 3:
Ja tocava tornar a casa, i la idea era baixar per Puigcerdà. No obstant, el Raúl anava sec i no trobàvem cap benzinera. En un moment donat teníem dues opcions: o seguir la ruta a Puigcerdà, a més de 30 km, o desviar-nos cap a Andorra, a 12 km.
Dit i fet, tots quatre vam pujar alegrement pel coll de Pas de la Casa, passant pel port de muntanya més alt dels Pirineus, el Port d’Envalira, a 2.408 metres d’altitud, per entrar a Andorra.
Després de creuar Andorra vam seguir fins a Organyà (passant per la Seu d’Urgell), on ja ens vam acomiadar i jo vaig seguir cap a Madrid. S’anava fent tard però el caloret de la capital es notava a mida que m’hi apropava.
Aquesta era la tirada més llarga que havia fet abans amb la Ona (que no amb la Victòria, amb un rècord de 790 km).
Comptador: 683 km
Total: 1.775 km. I més confiança en fer viatges llargs amb la Ona.
Voltant pel món 